L'altre dia vaig escoltar un anunci a la ràdio on treballo que deia que se celebrava la fira Barnafil al Casinet de les Cotxeres de Sants, a Barcelona. A més, la falca explicava que l'entrada era gratuïta i que, si comentaves que havies escoltat l'anunci a Catalunya Ràdio, et donaven un detall.
«La primera en la frente». A la taula de l'entrada no hi havia ningú. Conseqüència: res de regalet. Mireu, aquestes coses les trobo molt poc serioses i poc professionals. Però bé, hem vingut a tafanejar.
M'adono que hi ha, realment, molt poques parades. Està tot força desangelat i es podria dir que de segells hi ha quatre parades comptades. Després hi ha aproximadament el mateix nombre de parades dedicades a les monedes.
Està clar que arribo al món dels segells en un moment de capa caiguda, encara que també trobo persones joves interessades en els bitllets.
Jo estic especialment interessat en els segells del Japó i a la primera parada em diuen que no n'han portat, però que els en demani per correu electrònic, indicant clarament l'any i el nom del segell. Potser ho faré.
Després em trobo una altra parada amb dues làmines que contenen una trentena de segells japonesos per 75 €. Només n'hi ha un que m'interessa, un d'un Shinkansen (tren bala), però no el venen per separat.
Finalment, m'aturo davant de la parada d'una filatèlia del Vallès. La porta una parella de senyors grans que em transmeten una simpatia especial. Són molt amables i es nota que estimen el que fan. Allà he fet totes les meves compres per 7,50 €.
Un full del Japó de 1975, nou, amb dibuixos tradicionals; un segell del que sembla que és una ampliació d'un aeroport del país, i dos sobres commemoratius de la fira Sonimag d'electrònica de consum, a la qual m'encantava anar.
Ara toca investigar sobre aquests segells i pensar com els mostro a la meva col·lecció.
És una mica trist veure com està aquesta afició. He arribat molt tard, però el que més m'agrada és la recerca i la investigació que vindran ara. Això no m'ho treu ningú. I ho faig en força silenci.